Warning: A non-numeric value encountered in /homepages/46/d767735129/htdocs/robotec/wp-content/plugins/socializer/socializer.php on line 821

scratch_bq

Parles amb un, parles amb l’altre… i al final tothom acaba per fer el crític pensament de… “No creus que esteu exagerant amb la importància de la programació?” “de veritat creieu que serà una cosa útil?” “preteneu que tothom sigui programador?” i tantíssimes altres frases que dia rere dia escolto per part d’amics, companys, educadors, professionals…

Arribats a aquest punt m’agradaria puntualitzar el que per mi no hauria de ser l’entrada d’aquest món a les aules.

-No hauria de ser una classe en la qual els exercicis de tota la vida passen a realitzar-se en suport digital. És a dir, el fet d’informatitzar les aules i els alumnes no dóna cap valor afegit al contingut de la matèria, no aporta cap benefici i resulta fins i tot un mètode de distracció.

-No haurien de ser matèries pesades de contingut i avorrides. Prémer una tecla i que aquesta aparegui escrita a la pantalla està molt bé, però entendre que darrere d’aquella tecla hi ha uns senyals elèctrics que al final es transformen en 0 i 1… ho sento, però per als no professionals no és necessari arribar a tant de detall. Aprenem a conduir un cotxe i a circular amb normes viàries però no cal que s’ensenyi com es construeix un motor… a menys esclar que t’hi vulguis dedicar o t’apassioni!

Així doncs, quins punts a favor existeixen?

Crec que les escoles i en especial els cursos dels més petits/petites haurien de ser capaços de desenvolupar en l’alumne destreses que el completin com a persona i que en el futur li permetin ser autosuficient. Actualment hi ha molta divergència en com s’hauria de fer això, però el que està clar és que ens hem de moure per un entorn que cada dia és més virtual. Aconseguir que puguem traspassar els nostres coneixements en aquest món virtual és el que ens donarà avantatges competitius.

-Perdona? “Traspassar els nostres coneixements en aquest món virtual?” No ho entenc…

Traslladem-ho en un exemple pràctic:

Imagina un alumne amb unes grans habilitats en el món de les belles arts i que a més a més sabés traslladar-ho en suports informàtics i que sabés programació… és que no puc ni imaginar-me la gran quantitat de sortides professionals que podria arribar a tenir… una sola persona seria capaç de realitzar una exposició d’obres d’arts en la que el mateix recorregut va adoptant diferents sensacions en funció de la sala en la qual et trobes (intensitat de la llum, colors de les pantalles, ventilació, sistemes audiovisuals compenetrats…)

I aquest és només un dels infinits exemples que es podrien descriure. Amb tot el que vull dir és que la programació és una eina de comunicació com ho és la nostra llengua materna i qualsevol altra llengua estrangera i com a llengua és una capacitat que s’ha de fomentar.

La programació permet desenvolupar el raonament lògic i estructurat. Ajuda a dividir problemes grans en problemes més petits que resolent-los per separat s’aconsegueix resoldre un problema de gran envergadura. Desenvolupa el pensament analític i això és beneficiós en qualsevol àmbit.
bitbloq
Amb la robòtica s’aconsegueix establir una comunicació entre el món virtual i el món real i això fa que ens puguem “comunicar” amb objectes que són tangibles. Amb la robòtica s’integren moltes àrees diferents, una d’elles és la programació, però n’hi ha moltíssimes altres! El treball en equip, la creativitat, el disseny artístic, l’autoaprenentatge…
freaduino
I finalment, penso que és quan es realitzen activitats quan s’aprenen de debò els coneixements.

“Digues-m’ho i ho oblido, ensenya-m’ho i ho recordo, involucra’m i ho aprenc”
Benjamin Franklin

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *